Castell de Masricart

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Castell de Masricart
TipusEdifici
Èpocas.X i XI
AdreçaCarrer Major de Masricart, 43110 Tarragona

El Castell de Masricart és en realitat un gran mas o casalici senyorial que presideix el petit casc antic de l'antic poble de Masricart.

No es té cap clarícia de quan va ser construït el Castell, tot i que, si es comença a esmentar documentalment el manso Ricardia partir de l'any 1228, caldrà creure que el mas ja hi era i que estava situat on ara hi ha el Castell. Les conjectures sobre la presència anterior d'una vila romana estan per demostrar, malgrat que s'hi hagi trobat algun element d'origen romà a les parets del Castell.

L'estructura arquitectònica que avui dia podem contemplar és típicament gòtica, de planta quadrada amb un pati central, que conté l'escala i organtiza les diferents dependències. La finestra sobre l'accés, a la façana principal, correspon inequívocament a aquesta època. Probablement fou durant la segona meitat del segle XVI, essent senyors de Masricart els Castellví i els Ponç, que el Castell adquirí la seva forma actual.

L'últim senyor de Masricart va ser el Comte de Llar. Els seus hereus el van vendre a La Caixa d'Estalvis de la Diputació de Tarragona l'any 1965. Després d'un temps de reivindicació del Castell com a centre cultural, la mateixa Caixa el va vendre l'any 1984 a la recent creada Entitat Local Menor de La Canonja pel preu simbòlic d'una pesseta. Posteriorment, en dues etapes, es procedí a la consolidació de l'edifici i a la seva reutilització com a equipament cultural al servei del poble.

Tal com correspon a un edifici rural, la planta baixa estava destinada a quadra i celler, amb grans cups on s'emmagatzemava el vi dels pagesos masricardencs. També hi havia la presó i, ben segurament, alguna dependència destinada al Batlle i al comú. La primera planta era la planta noble, amb les habitacions del senyor. Dalt de tot, la golfa, amb tota aquella fila d'obertures, ben habitual en els masos catalans del segle XVIII, que assegurava una bona ventilació per tal d'assecar els fruits o el gra. En una cantonada de la barbacana hi va aparèixer la inscripció de l'any 1748, la qual cosa permet datar la part alta de la construcció.

La néta del primer Comte de Llar, Maria Teresa de Llar, va contraure matrimoni el 1737 amb Bonaventura de Planella i Teixidor. El seu nét, Gaietà de Planella i Fivaller, va ser el cinquè Comte de Llar i un intel·lectual rellevant com consta a la Gran Enciclopèdia Catalana El Castell era la residència del Senyor feudal del lloc i terme de Masricart. Allí administrava justícia i allí emmagatzemava el redelme dels fruits que els pagesos li havien de pagar en reconeixement de la seva senyoria eminent. El primer document conegut que fa referència al castell és l'escriptura de la donació que Saurina, vídua de Guillem de Terrassa va fer a la seva néta amb motiu del seu matrimoni amb Bernat de Centelles el 18 de juny de 1273.

El castell de Masricart

Les intenses gestions dels grups de joves en els primers temps, de l'Associació de Veïns, i del Centre d'Estudis després, van aconseguir que Caixa Tarragona fes donació del Castell (una venda pel preu simbòlic d'una pesseta) a l'Ajuntament de La Canonja, afegint-hi una subvenció per la seva rehabilitació. Realitzada una primera fase de consolidació de la façana i coberta, una important aportació de la Diputació va fer possible la reutilització del Castell com a centre cultural, amb una biblioteca pública que fou inaugurada el 18 de març de 1994 pel President de la Generalitat.

«Un enderroc que va patir la part esquerra ni els mes vells del poble saben que va provocar aquell enderroc molts diuen que estava feta tan malament que un dia de pluja va caure i fins i tot també molts diuen que quan es va enderrocar va atrapar a una família que vivia en aquell noble indret. En concret ni els mes vells ho saben ben bé. Calculen que es va enderrocar vers el 1400 o 1500 i aquesta informació ha anant passant d'avis a fills.»[1]

  1. ↑ Informació de font oral

Enllaços externs

Autors i contribuents - Institut Collblanc (Usuari)