Casa Canals
De TarracoWiki
La casa Canals se situa al número 11 del carrer d'en Granada. L'esmentat carrer es troba en una zona de Tarragona que ha sofert l'evolució urbanÃstica pròpia de la Part Alta o centre històric de la ciutat.
Contingut |
Ubicació històrica
El desconeixement d'aquest espai en època republicana tan sols permet parlar de la seva proximitat a l'assentament militar romà . Amb la construcció dels grans edificis provincials a partir del segle I dC, aquesta à rea es converteix en una zona de pas, situada a l'exterior dels recintes provincials.
En època tardoimperial degué tenir una baixa ocupació que es recuperà a partir del s. XII, quan el teixit urbà medieval s'instal·là de ple a la Part Alta. La investigació arqueològica ha documentat l'existència d'un important edifici del s. XV al número 11 del carrer d'en Granada, amb almenys dues plantes i fonamentat sobre grans arcs apuntats, reformat al s. XVI. Aquesta construcció fou destruïda durant la Guerra dels Segadors (1640-1652).
L'actual edifici degué bastir-se a final del s. XVIII, ja que presenta l'estructura pròpia de les cases senyorÃvoles d'aquesta època: una entrada per a carruatges, una altra entrada principal amb pati i escalinata que mena a la planta noble, residència dels senyors, i un segon pis per al servei.
Propietaris
La primera referència a la famÃlia Canals com a propietà ria de l'immoble es relaciona amb les reformes efectuades en les cases dels números 1 a l'11 del carrer d'en Granada per tal d'hostatjar el rei Carles IV, la seva esposa M. Lluïsa i el seu seguici de l'11 al 15 de novembre de 1802, amb motiu de la inauguració del port de Tarragona. Els monarques van poder gaudir des dels balcons, acabats d'obrir a la muralla romana que pren la funció de mur exterior est de la casa, d'à mplies vistes al mar i també dels actes festius que se celebraren en el seu honor.
Els Canals, provinents de Reus, posseïen tÃtols nobiliaris i es van emparentar amb altres famÃlies distingides de la ciutat, com per exemple Joaquim Canals, casat amb M. Antònia de Castellarnau l'any 1852. Aquest va ser el moment de mà xim esplendor de l'edifici, i d'aquesta època data la major part del mobiliari. A la planta noble es concentren els elements sumptuaris. El saló de ball presenta decoració neoclà ssica a les parets i al sostre, efectuada segurament amb motiu de l'estada reial. Són també destacables els miralls i el cadiratge isabelins, aixà com les tres aranyes de la primera meitat del s. XIX. Els extrems del saló es troben presidits per un quadre de M. Antònia de Castellarnau i un altre de Joaquim Canals. La capella familiar es cobreix amb una cúpula i hi apareixen els escuts de la famÃlia i una creu de Malta, ja que Joaquim Canals fou cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Els dormitoris presenten avantcambra i alcova, separades per arcs d'estil neoclà ssic. Els mobles que poder observar-se a les habitacions, a les sales d'estar i al menjador es daten entre els s. XVIII i el XX, amb exemples d'estil neobarroc, LluÃs XV, neoclà ssic, alfonsà o isabelÃ. El jardà romà ntic amb fonts de rocalla no es troba arran de carrer, sinó a la planta noble. Al segon pis s'ha habilitat un espai per a exposicions.
La casa va estar habitada per la famÃlia Canals fins finals del s. XX. L'any 1992 va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya, que finalment va cedir-la a l'Ajuntament de Tarragona, que l'obrà al públic l'any 2006. Té sala de conferències i exposicions.
Referències i fonts
Vegeu també
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)
