Carrer de l'Arc de Sant Llorenç
De TarracoWiki
Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, per obtenir una dimensió adeqüada.
Contingut |
Ubicació
El Carrer
Cap a la meitat del segle XVI, aquest carrer es conegut com "carrer del canonge Llorenç", fent referència al canonge de la Catedral i ardiaca de Sant Llorenç don Rafel Llorenç. Al mateix temps també se l'anomena com "carrer de la porta falsa de l'esglesia de Sant Llorenç".
El 1576 els Pares carmelites descalços, a la espera de la construcció del seu nou convent, ocuparen la casa del ardiaca de Sant Llorenç. Enllestit ja el convent el 1599, donà nom al "carrer dels Descalços", mentre que el carrer del qual parlem i fins a principi del XVIII es titulat com "carrer que va del convent dels Descalços al fossar de la Seu".
Degut a que en aquest carrer hi havia un arc o volta que unia les cases números 4 i 6 amb la número 7 de la vorera del davant, va donar-li el nom de "Voltes de Sant Llorençs", tot i que durant el segle XVIII va alternar amb "Rera Sant Llorenç". Aquest arc va desaparèixer a mitjans del segle XIX.
A les primeries del segle XIX canvien la denominació de voltes per arcs tots els carrers amb aquest nom, i aixà les "Voltas de Sant Llorenç" passen a ser "Arc de Sant Llorenç". El 1840 s'anomena "de Jaume I" i en 1890 "de l'Ensenyança", que aviat es substituït pel antic de "Arc de Sant Llorenç".
El famós brigadier Joan Smith, un dels herois de la "guerra del Francés" i director de les obres del Port, hi va viure a la casa número 6. La casa número 3 era coneguda pel poble com "Casa de les Animes" donat que hi vivia el "Taulé", sacerdot nomenat per la Comunitat de Preveres de Tarragona i que tenia al seu cà rrec cura de la taula dita de les Animes, es a dir tot el relatiu a enterraments, registre de defuncions, etc. Fins l'any 1911 va ser la mansió senyorÃvola del filantrop D. Llucià Smith de Vilardaga.
La major amplada d'aquest carrer des del carrer del Portal del Carro fins el de les Coques, es degut al enderrocament de la casa número 2 per l'ampliació del convent de l'Ensenyança.
Noms històrics
Rera Sant Llorenç, Voltes de Sant Llorenç, de L'Ensenyança, Jaume I, del Canonge Llorens, carrer que va del Fossar al Convent dels Descalços, de la porta falsa de l'esglesia de Sant Llorenç.
Referències i fonts
- DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomà stic, 1991.
- Salvat i Bové, Joan. Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana (siglos XIII al XIX), 2ª ed.facsimil, 1981.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Eutyches (Usuari), RaulETISurv (Usuari), Telecentres1 (Usuari)
