Carrer de Mossen Ritort i Faus

De TarracoWiki

El carrer de Mossèn Ritort i Faus està situat entre les avingudes de Rovira i Virgili i del Marqués de Montoliu. Amb anterioritat aquest carrer s’anomenava del Bisbe Borràs, en memòria de Manel Borràs i Ferre, bisbe auxiliar del Cardenal Vidal i Barraquer i que va ser afusellat al Coll de Lilla al agost de 1936. Com sigui que el bisbe Borràs era fill de la Canonja, ja tenia un carrer al seu nom en aquest municipi i que al ser annexionat a Tarragona va fer que el carrer d’aquí canvies de nom.

Salvador Ritort i Faus, nasqué el dia 11 de setembre de 1887 a Castellciutat (Lleida). De ben jovenet va entrar a l’Escolania de Montserrat, en el que va ser el inici de la seva vida com a compositor i organista de gran vàlua. En sortir de l’Escolania va començar els estudis sacerdotals al Seminari de la Seu d’Urgell on va ser ordenat l’any 1912. Havent guanyat les oposicions a una plaça d’organista a la nostra Seu catedralícia, el any 1914 es traslladà a la nostra ciutat i tot seguit exercí de professor de música al Seminari de Tarragona. Va ser sotsdirector del Orfeó Tarragoní i el 1921 passà a ser professor de música de la Casa Provincial de Beneficència ensenyant solfeig, violí, piano, cant i contrabaix. En aquest benèfic establiment formà una orquestra amb els nois allà residents, que junt el cor de nens i joves actuà a les vetllades musicals de la casa i solemnitzant les festivitats religioses. Entre els anys 1923/24 fundà l’Escolanía de la Mare de Deu de la Mercè, que acompanyava el pas de la Pietat a la processó de Divendres Sant.

Mossèn Ritort guanyà premis a certàmens i concursos musicals a Reus, Palma de Mallorca, etc. Va compondre mes de 120 obres tan de caire religiós com profà. Podríem destacar la missa “Laudate Dominum”, un “Magnificat” a quatre veus, “Dixit Dominus”, goigs a Sant Magí, goigs a San Pau. El any 1925 estrena la seva primera sardana “Montserrat”. En música profana senyalaríem el vals humorístic “Xino, xano, xim”; “Campanes al vol”, sardana a piano; “Himne del ratolí”.per a cor i piano; “Dansa de Castellterçol”, cobla; “Gegants i Nanos”; “Himne de l’Escola del Treball de Tarragona” –amb lletra de Ferran de Querol i Duran- per a cor i banda, potser la seva última composició.

Voldríem fer esment que, durant la revolta del 36, tot i la seva condició de sacerdot fou excepcionalment respectat sense patir cap agressió, anomenant-lo “camarada”, el que ens fa pal·les l’estima que li tenien, donat la seva dedicació al proïsme que sempre va demostrar.

El dia 18 d’agost de 1955, vigília de la festivitat de Sant Magí, a qui sempre va tenir especial devoció, i amb la pobresa que sempre havia pregonat moria, al seu domicili del carrer Granada, aquest insigne tarragoní d’adopció.

Ref. Arxiu propi. Arxiu J. Morant i Clanxet.