Carrer Vidal i Barraquer
De TarracoWiki
Contingut |
el Carrer
Una de les més modernes vies de la ciutat, porta el nom del cardenal Francesc d’AssÃs Vidal i Barraquer.
El Personatge
| Francesc d'AssÃs Vidal i Barraquer | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Bisbe i cardenal català , nasqué a Cambrils, el Baix Camp, el 3 d'octubre de 1868 i morà a Friburg, Suïssa, el 13 de setembre de 1943.
Va estudiar la carrera eclesià stica i la de Dret a Barcelona, i es va graduar doctor en Sagrada Teologia a Tarragona on fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1899.
A l'arxidiòcesi de Tarragona fou successivament substitut de la fiscalia del tribunal eclesià stic (1900), fiscal titular (1905), vicari general adjunt (1905-1909), canonge de la catedral metropolitana (1907-1913), vicari general (1909-1913) i vicari capitular (1911-1913).
El 26 d'abril de 1914, a la mateixa Catedral de Tarragona i de mans de l'arquebisbe AntolÃn López Peláez, fou consagrat bisbe titular de Pentacomia i nomenat administrador apostòlic del bisbat de Solsona. Aquell mateix 1914 i fins al 1916, per elecció dels bisbes catalans i nomenament d'Alfons XIII, rei d'Espanya, fou nomenat senador. El 1917 renuncià al bisbat de Cadis perquè volia restar a Catalunya en uns moments socialment convulsos.
Quan esclatà la guerra civil, fou perseguit per escamots anarquistes, empresonat a Montblanc, i finalment exiliat a Ità lia.
Durant l'exili s'estava a la cartoixa de La Farnetta, prop de Lucca, Toscana, fins que l'ocupació nazi d'Ità lia féu que es refugiés a Suïssa, on morÃ. Fou sebollit a la cartoixa de Valsainte, però l'any 1978, d'acord amb la seva voluntat testamentà ria, les seves restes foren traslladades a la Catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.
Referències i fonts
- DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomà stic, 1991.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Ajcr (Usuari), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
