Carrer Unió
De TarracoWiki
Contingut |
Ubicació
El carrer
Amb anterioritat al segle XIX aquesta via formava un tot amb l'actual carrer Apodaca, comunicant el port amb la part alta de la ciutat. Va ser a partir de 1833 quan es comença a fer la distinció entre els dos carrers. El “Diccionario Geográfico Universal”, editat a Barcelona aquell any, ens explica l'origen del nom: "La ciudad baja o Puerto de Tarragona, formará con aquélla (la parte alta) una sola población, quedando ambas unidas por medio de un camino-calle llamado de la Unión, en celebridad de la Jura de la excelsa Princesa de Asturias Doña María Isabel Luisa", és a dir, Isabel II.
En aquest carrer hi han residit molts personatges il·lustres. Per exemple, Emilio Castelar, escriptor, polític, gran orador i darrer president de la I República espanyola, va visitar varies vegades Tarragona. Curiosament, sempre es va allotjar a la casa número 21, mansió on també va fer-hi estada en diverses ocasions el general Joan Prim. En aquesta casa també hi visqué durant molts anys Pere Gual i Villalbí (Tarragona, 1868-Madrid 1968), insigne economista i professor mercantil que el 1956 va ser designat president del "Consejo de Economía Nacional" i el 1957 ministre sense cartera, càrrec que va ostentar fins el 1962. L'advocat i escriptor Antoni de Magriñá, autor entre altres, del llibre "Hijos ilustres de Tarragona",va néixer al número 8 del carrer de La Unió. L'escriptor Antoni Alasà i Domingo (1903-1981), que va popularitzar el pseudònim "Máximo Burxa" i fou pioner de les retransmissions futbolístiques al nostre país , va viure al primer pis de la casa número 4.
Noms històrics
Camí nou del Port, de la Unió del Port, Hermanos Landa, Bonaventura Durruti(1937-1939).
Referències i fonts
- DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomàstic, 1991.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Ajcr (Usuari), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
