Carrer Rovira i Virgili

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

El carrer

El carrer Rovira i Virgili és un dels carrers de la ciutat de Tarragona.

Ubicació:

El personatge

Antoni Rovira i Virgili
Lloc naixementTarragona
Data naixement1882
Lloc defuncióPerpinyà
Data defunció1949
OcupacióPeriodista i polític
PolíticaEsquerra Republicana de Catalunya
Càrrecs ocupatsPresident del Parlament de Catalunya entre 1940-1949

Antoni Rovira Virgili neix el 1882 a Tarragona i va ser mort el 1949 a Perpinyà. Es va casar amb Maria Comas i va marxar al barceloní barri d'Horta. Van tindré dos fills: Teresa i Antoni.

Fou un destacat escriptor, periodista, historiador i polític. S'inicià molt jove en el periodisme i col·laborà en moltes de les publicacions d'aquell temps, la majoria a Barcelona (El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia...).

Tot i participar molt activament a la política, generalment en els rengles del republicanisme federal, no deixà mai la seva tasca d'escriptor, i així, va escriure milers d'articles, amb un estil clar i precís, clàssic; i fou autor d'un munt de llibres sobre el fet nacional.

La seva activitat com a polític comença amb la Fundació de Tarragona de la Joventut Federal. L'any 1912 va publicar la seva Història dels moviments nacionals, i deu anys més tard, començà la publicació de la important Història Nacional de Catalunya. El 1922 fundà i dirigí la Revista de Catalunya, i posteriorment, el diari La Nau (1927), òrgan de d'Acció Republicana de Catalunya, partit també fundat per ell. L'any 1932, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i després, fou elegit diputat al Parlament Català. Durant la guerra fou designat vice-president. Al final de la Guerra Civil, s'exilià a Montpeller (França) i se'l va designar president del Parlament de Catalunya(1940-1949). Al fi de la Segona Guerra Mundial forma part a França del Govern del President Irla, i el 1946 s'instal·là a Perpinyà, on va morir el 1949 i està considerat un dels més il·lustres teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya.

Des de l'any 1991 la uiversitat pública de les comarques tarragonines porta el seu nom: Universitat Rovira Virgili. Va ser un periodista i redactor en diverses publicacions, especialitzat en política estrangera i en la història catalana.


La Làpida

El 1979, amb motiu de celebrar-se l'any de Rovira i Virgili, es col·locà una làpida de marbre al número 20 del carrer Major on, emmarcat entre els escuts de Catalunya i Tarragona, hi figura aquest text:

« En aquesta casa del

carrer Major, el dia

26 de novembre de 1882, va néixer

l'il·lustre escriptor, historiador,

periodista i polític nacionalista

Antoni Rovira i Virgili

president que fou del Parlament

de Catalunya.

Tarragona 1979 - Any de Rovira i Virgili.

 Â»

La làpida que retola el carrer que porta el seu nom, es va fer un xic més gran del que és habitual i també s'hi gravaren els escuts de Catalunya i Tarragona. Es va inaugurar amb l'assistència del president Tarradellas, dins l'any Rovira i Virgili. A Antoni Rovira i Virgili no se li ha fet mai cap monument, però l'any 1991 es va posar el seu nom a la universitat de les terres tarragonines. Probablement ell ho hagués preferit així.

Referències i Fonts

  • Didac Bertran i Vallve
  • Tarragonomàstic
  • El naiximent del "NOU CATALÀ"
  • Tarragona: escultures, làpides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona  : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.

Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Escola Pau Delclòs (Usuari)