Tweet

Carrer Roger de Llúria

Roger de Llúria
Lloc naixement	Scalatea-Calàbria
Data naixement	1250
Lloc defunció	València
Data defunció	1305
Professió	Militar

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

1 El Carrer
2 El Personatge
3 Noms Històrics
4 Referències i fonts
5 Enllaços externs
6 Enllaços externs

El Carrer

Carrer Roger de Llúria

El Personatge

Ruggerio di Lauria i d'Amichi, conegut també per Roger de Llúria o Roger de Loria, (Loria-Basilicata o Scalatea-Calàbria, 17 de gener del 1250- València, 19 de gener del 1305). Fou un militar d'origen calabrès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar amb el seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó "el Gran". Va ser el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere III d'Aragó «el Gran».

Fou el veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el Combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília. El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou el coix, i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare però es va atutar en sec i va iniciar el combat en mig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la Croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos-mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde, i tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Va morir a València el 2 de gener de 1305 i tal com manifestà en la seva darrera voluntat, fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. La seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei en Pere III d'Aragó «el Gran».

A Tarragona hi trobem en el seu honor el monument que presideix el Balcó del Mediterrani construït el 1889 per l' escultor Feliu Ferrer amb pedestal projectat per Ramon Salas.