Carrer Joan Maragall
De TarracoWiki
Contingut |
El carrer
Està situat a la ciutat de Tarragona tal com indica el següent mapa:
El personatge
| Joan Maragall | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||
Joan Maragall és, per damunt de tot, un escriptor representant del Modernisme català . Fill d'una famÃlia d'industrials va estudiar batxillerat i, un cop acabat, entrà a treballar en el despatx del seu pare. Es llicencià en Dret el 1884 a la Universitat de Barcelona, El 1890 entrà com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicaria més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, polÃtica i temes socials. El 1891 inicia la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya.
L’any 1881 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el seu poema "La sardana". Manté una important relació amb intel·lectuals castellans com Miguel de Unamuno. L'any 1903 és elegit com a president de l'Ateneu Barcelonès. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigué malalt el mes de novembre d'aquest mateix any i el 20 de desembre morà a Barcelona.
La seva primera etapa d'escriptor i poeta destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El 1888 va publicar el 1r poema important, L'oda infinita, obra que conté la seva teoria poètica. Aquest mateix any va ajudar el seu pare que s’arruïnà i es convertà en escriptor. El 1891 es va casar amb Clara Noble i va començar a publicar a la revista L'Avenç, on va col·laborar fins al 1893 com a traductor i poeta. El 1892 va escriure Pirinenques, una obra amb fragments decadentistes, i va començà a escriure al Diario de Barcelona.
El 1894 va entrar en un perÃode decadentista del qual destaquen les Estrofes decadentistes (1894) i el recull de poesia Poesies (1895), on apareix publicat «La vaca cega».
Entre el 1896 i el 1905 descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença que aparella al vitalisme. El 1900 escriu el seu llibre culminant Visions & Cants. A partir de l'any 1900 es va distanciant del modernisme i esdevé un escriptor de fama reconeguda. En aquests anys va traduir Novalis (escriptor alemany) i va fixar la seva teoria literà ria. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu de Barcelona i el seu discurs va ser l'Elogi de la paraula, un discurs on elogia la paraula i el poder que té per expressar tot el pensament. L'any 1904, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Entre 1906 i 1909 va patir un moment de depressió degut a la incomprensió que sentia i partà davant l'avanç del Noucentisme. D'aquesta època són Enllà (1906), un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1906) i Nausica (1906) .
Obres destacades
- Assaig: l'Elogi de la paraula (1903), l'Elogi de la poesia (1907).
- Periodisme: articles tan importants com "Ah!... Barcelona", "L'església cremada" o "La ciutat del perdó".
- Poesia: Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906), El comte Arnau (1911, última versió), que representaria la poetització de les llegendes populars, Seqüències (1911) i Nausica (1913).
- Traduccions: Nietzsche, Novalis, Goethe i Homer, entre d'altres.
Referències i Fonts
Autors i contribuents - Escola Pau Delclòs (Usuari)
