Carrer Calderers
De TarracoWiki
Contingut |
Ubicació
El Carrer
Es podria dir que aquest carrer ha canviat de nom cada centúria des de les primeres referències documentals del segle XIII. En aquest carrer i durant els segles XIII i XIV s'aposentaven els argenters de la ciutat i per tal motiu era conegut com carrer de la platerÃa, argenterÃa o dels argenters. Entre els destacats argenters de la ciutat, sobresurt el nomenat Bernat Maymó, argenter escultor que el 1625, va obrar el magnÃfic braç de plata que amb la reliquia de Santa Tecla desaparegué durant la guerra del francès.
Al segle XV va ser conegut com carrer den Roca, fent referència a Damiá Roca, cònsol de Tarragona. Al mateix segle i estan establerts en aquest carrer el drapaires i robavellers, (en parla tarragonina, pallots), es nomenat carrer de la pellerÃa vella fins que dispersats aquests drapaires canvÃa el nom per el de carrer den Llacera o Llasera, fent referència a Ramon Llacera o Llasera, conseller de la ciutat i que perdura fins ben entrat el segle XVIII, encara que el poble també l'anomena carrer de la Verge del Roser. El 1791 es troba el nom de Calderers als llibres de la ciutat en una referència a "la venta de la casa derruhida cita en la calle de la MercerÃa y esquina a la de Calderers", fet degut a l'establiment en aquest carrer dels calderers. dels que en van destacar els membres de la famÃlia Rodó. La gran poetesa Maria Josepa Massanés i Dalmau va néixer a la casa numerada amb el nº 14 d'aquest carrer.
Noms històrics
Guardamino, Argenters, carrer d'en Roca, carrer de la Verge del Roser, carrer d'en Llasera.
Referències i fonts
- DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomà stic, 1991.
- Salvat i Bové, Juan. Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana (siglos XIII al XIX), 2ª ed. facsimil.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Eutyches (Usuari), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
