Capella de Santa Tecla la Vella

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pons d'Icart al seu llibre "Libro de las grandezas....de Tarragona" diu: "Y por esto se dize que siendo en Tarragona sant Pablo, mandó edificar la iglesia de sancta Tecla la Vieja so la invocación de la dicha sancta, la qual invocación se ha siempre tenido en Tarragona; de entonces acá la tienen por abogada y protectora”.

Es tracta d’una petita capella d’una nau de planta rectangular de 13,50 x 6 metres de mesura interior, dividida en dos trams i sense absis. Es una construcció de transició al gòtic. Te una coberta de creueria. La porta és d’arc de mig punt. S’hi observa una petita finestra en espitllera. Es remarcable, així mateix, la presencia d’un petit campanar de cadireta. A la seva dreta s’hi va adossar, el 1348, una altra capella.

Diversos autors (Del Arco, Morera, Alegret, etc ) coincideissen en que va ser bastida entre els segles XI i XII per Sant Oleguer,encara que no s’ha trobat cap document que aclareixi la data de la seva construcció. El prevere i arqueòleg Joan Serra Vilaró, en el seu llibre “Santa Tecla la Vieja- La primitiva catedral de Tarragona” diu que per comparació arqueològica es pot deduir la època aproximada. Els contraforts d’aquesta capella no es troben en cap dels temples romànics de Catalunya y en canvi es troben a les construccions avencades de la nostra Seu. Aquets contraforts rematats en columnes no apareixen fins finals del segle XII. Se’ls troba a Sant Cugat del Vallès, Vallbona de les Monges, Santes Creus, i als claustres de Poblet, altars de San Bartomeu, Sant Nicolau i Santa Caterina. Segons el mateix autor, aquesta capella estava adossada a un altre temple dedicat a la mateixa santa: la Basílica de Santa Tecla la Vella i que sembla que va ser destruïda abans del any 1330, i al quedar sola en mig del cementiri, que comprenia part de les actuals Coques, convent de l’Ensenyança, i capella del Corpus Christi va passar a ser església cementirial.


Segons nombrosos documents que consten a les actes capitulars, el Capítol concedia o denegava la sepultura a la capella de Santa Tecla, generalment a persones distingides de la ciutat.

El 29 de desembre de 1662, els canonges determinaren que:

..ningú puga enterrar-se a Santa Tecla la Vella, que no sia parent de capitular, a lo menos fins al tercer grau; i los altres, en cas tingan lo permís, paguen sinquanta reals per a la sacristía.

En aquesta capella hi ha una sèrie de urnes adossades a les parets amb restes funeràries de diferents personatges. A tall d’exemple poden citar A Bernat de Ribes , sagristà de les esglésies de Tarragona i Saragossa; Guillem de Recasens , Ardiaca major i ardiaca de sant Fructuós; Andreu d’Urrea, procurador del arquebisbe de Tarragona.


Pons d'icart, Lluis. Libro de las grandezas...de Tarragona, 1572.

Serra i Vilaró, Joan. Santa Tecla la Vieja, 1960.



Vegeu també

Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Eutyches (Usuari), Telecentres2 (Usuari)