Tweet

Capella de Sant Magí

De TarracoWiki

Aquest article està inacabat i necessita de més aportacions.
Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, per obtenir una dimensió adeqüada.

La capella de Sant Magí data del segle XVIII. Ocupa tota l'amplada del carrer, Portal del Carro,de reduïdes dimensions, que era una de les sortides de Tarragona en temps de la dominació romana, per on, i segons conta la tradició, al ser empresonat Sant Magí va ser conduit davant del Governador.

Aquest portal estava format per dos murs, sent l'exterior romà. Després de ser eixamplat per facilitar el pas dels carros dels pagesos, principals usuaris que per allí transitaven, durant el segle XVII al ser construïda la Falsa Braga, aquest portal va ser inutilitzat.Al tapiar el mur interior, un devot va pintar una imatge de Sant Magí en el espai entre els dos murs. El 1777, al fer obres de recuperació de la muralla, va aparèixer aquesta imatge.

Per devoció popular es va fer una petita capella al interior del portal. Tota vegada que aquell indret estava sotmès a la autoritat militar, qualsevol actuació sobre la capella necessitava la seva venia i així, segons acta capitular del 28 de gener de 1778, el canonge Dr. Plana demana autorització per ampliar la capella "Dominus Canonicus, proposat: Que haventseli presentat un Memorial per alguns individuos de esta Ciutat a fi de que els donas permis com a V.G. de V.S. pera eregir una Capella en lo puesto ahont se descubrí dias atràs la imatge de Sant Magí quedant allanats los reparos que per part de la Plassa, podrian ocòrrer per condescendirlos los Sors Gobernador e Ingenier de ella, tenintne present que V.S. té la Cura habitual de esta Parróquiaa, no ha tingut a bé determinar esta materia sense comunicarla a V.S. a fi de provehí ab son dictamen a lo que li aparegé correspònent. Et Domini Dixurent: Que lo Capitol no se oposa per lo que mira als drets Parroquials y en quant als demás respectes que lo Sor V.G. obria y executia lo que li aparezca bé."

Autoritzades les obres, el primer va ser l'instal·lació d'una mena de calaixera que feia el servei d'altar, amb uns calaixos per guardar-hi els ornaments. La seva construcció va ser encomenada al fuster Pere Pau, el qual presentà un compte de despeses per un import de 29 lliures, 5 sous i 6 diners. Tanmateix i per engrandir la capella, davant la porta es construí un cobert a manera de pòrtic, treballs que varen ser realitzats pel mestre d'obres Jordi Miralles. El febrer de 1779 i amb gran solemnitat, la capella va ser beneïda.

Evacuada la ciutat pels francesos la nit del 18 al 19 d'agost de 1813, es va produir el conegut miracle de la metxa apagada, tota vegada que, havent deixat unes 14 mines amb llurs metxes enceses per volar diversos indrets, la situada a la Capella de Sant Magí va ser la única que no va explotar, circumstancia que els devots varen atribuir al Sant, va tornar el culte a la Capella. Aquella metxa resta ara exposada a la Ermita.

A redós de 1814 0 1815, es nomenat Sant Magí com copatró de Tarragona. Son varies les obres realitzades a la Capella a través dels anys, ve per engrandir-la o ve per arreglar les destroces degudes als conflictes bèl·lics tant de la Guerra del Francés com de la guerra civil. Sobretot la revolta del 1936 va ser nefasta pel patrimoni de la Capella. El 21 de juliol, uns vándals armats entraren per la força al recinte i destrossaren el Sant Crist, cremaren la trona i gran part de la col·lecció d'exvots, trencaren el vidre de protecció de Sant Magí, el mosaic de santa Magdalena i tot el que varen volgué. Sort que l'ermità Josep M. Calvet, veien l'intenció d'un milicià de destruir l'imatge de Sant Magí, amb un acte de valentia es va interposar entre ell i el Sant, tot i dient-li "Que vols fer? Tant que crides ara i jo t'he vist molts cops anar a la processó" Això va salvar l'imatge.

En acabar la guerra, la malmesa església tornà al culte. Calien refer les pèrdues dels elements destrossats abans esmentats. Així es van refer peces de marbre de l'altar, es construïren nous bancs, es refè el mosaic de santa Magdalena, etc. El 18 d'agost de 1946 i coincidint amb la missa dominical, es va fer la benedicció de la nova campana adquirida per subscripció popular, sent aparinada per la senyora Dolors Juni i Joan Salvat i Bové.

El 1991 s'inicià la tasca més important que va tenir una segona fase el 1992 i una tercera el 1994. Les grans reformes son degudes a Mn. Joan Tomás i Bartolí, que va ser administrador de l'Ermita del 1987 fins el seu traspàs al 1994 ila estàtua del qual, en bronze a mida natural, va ser col·locada al Portal del Carro el 21 de maig de 1994.

Els tarragonins sempre han tingut una especial predilecció pel Sant anacoreta, el qual ha correspost amb els seus favors, tal com reflecteixen la quantitat de exvots que omplen la bonica esglesiola.