Avinguda Pau Casals
De TarracoWiki
Contingut |
L'Avinguda
La major singularitat d' aquest carrer és, sens dubte, l' edifici actualment propietat de la “Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Tarragona” marcat amb el número 15, construït l' any 1929, quan aquesta via era poc més que un
tram de l' anomenada “carretera de Castelló”. Aquesta construcció neoclassicista amb elements modernistes és obra de
l' arquitecte Antoni Pujol i Sevil. Des de l' any 1940 fins la seva adquisició per la “cambra” fou la Comissaria de Policia.
Cal destacar els motius per els quals es va aprovar la creació d'aquesta avinguda. Tal i com explica el text de l' época:
"1r. Perquè establí una rectificació molt avantatjosa de la carretera del Pont d'Armentera a la seva entrada a la població, i suprimia, les perilloses corbes existents vora el cementiri.
2n. Perquè permeté la urbanització d'uns extensos terrenys de la banda nord de la ciutat, compresos entre la Rambla 14 d'Abril i l' avinguda de Catalunya, obra que fins llavors havien obstaculitzat, fent-li una oposició absoluta, la majoria dels propietaris dels terrenys afectats.
3r. Perquè el nou vial "acostà" a la població el tossal de l' Oliva, tant concorregut sempre en les festes populars i a l'època estiuenca, fent innecessari el pas pel davant del cementiri."
El Personatge
| Pau Casals | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX, reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l'execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l'oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l'exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va morir l'any 1973, a l'edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.
Noms Històrics
General Mola
Referències i fonts
- DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomàstic, 1991.
- LLUIS SALVADOR I ANDRES. Tarragona sote les bombes: crónica d'una societat en guerra (1936-1939).
Enllaços externs
Autors i contribuents - Ajcr (Usuari), Telecentres1 (Usuari)
