Andreu Segura Donato

De TarracoWiki

Alcalde de Tarragona (octubre 1920 - gener 1923 i febrer 1926 - abril 1929). Industrial. Conservador, membre de la Unió Patriòtica.

Contingut 1 Períodes 1.1 Octubre 1920 - gener 1923 1.2 Febrer 1926 - abril 1929 2 Referències i fonts

Períodes

Octubre 1920 - gener 1923

El seu primer mandat té lloc durant el regnat d’Alfons XIII. A l’any 1921, es registren l’assassinat de Dato, president del Consell de Ministres, i els desastres d’Annual i Monte-Arruit en la guerra del Marroc.

Durant aquest mandat s'impulsa el desenvolupament urbà amb la reforma de l'Eixample. L'arquitecte Josep M. Pujol i de Barberà dissenya un nou pla de desenvolupament urbanístic per a la ciutat, es projecta la Plaça Imperial Tarraco, s'inicia la reforma del passeig de Saavedra i es construeix el Col·legi de les Teresines a la Rambla Nova, obra de l'arquitecte Bernadí Martorell Puig. L'Ajuntament de Tarragona es dedicarà, especialment, a intentar resoldre el problema de l'aigua. A finals de l’any 1920 es registren nevades importants. D'altra banda, se celebra la cursa d'automòbils del I Trofeu Armangué, i pels carrers de la ciutat es filma la pel·lícula "Heroismos".

Febrer 1926 - abril 1929

Aquest segon període es desenvolupa durant el regnat d’Alfons XIII i la Dictadura de Primo de Rivera. S'acaba la guerra del Marroc i fracassa la conspiració de Prats de Molló organitzada per Francesc Macià.

En l'àmbit urbanístic cal esmentar l'obertura de l'Avinguda de Catalunya. Altres fets destacables són: la creació de l'Escola de Treball; la construcció de l'edifici del Museu Paleocristià; l'inici de les obres del Moll de Llevant al Port en un acte presidit pel rei Alfons XIII (28 d'octubre de 1927); el Banc Comercial de Tarragona declara suspensió de pagaments; la fusió dels diaris "Tarragona" i "Diari de Tarragona"; mossèn Serra Vilaró excava al fòrum romà de la colònia. D’altra banda, en aquests anys es funda l'Agrupació Excursionista i es constitueix el partit oficial de la Unió Patriòtica que edita la publicació "Pàtria". Dissortadament, també cal fer esment de la supressió del darrer tren de viatgers que anava directe des de Tarragona fins a Barcelona. El baró de Coubertain, impulsor dels Jocs Olímpics, visita la ciutat.

Referències i fonts

• Enric Olivé Martinez: Història de la ciutat de Tarragona. Antoni Jordà Fernandez. Editorial Cossetània Edicions, 2006.
• Ferran de Querol de Bofarull: Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra. Montserrat Corretger. Edita el Patronat Municipal de Cultura, maig de 2006.