Amfiteatre romÃ
De TarracoWiki
L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les provÃncies imperials. La construcció és el resultat de la donació evergètica d'un flamen provincial (sacerdot imperial) el nom del qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC.
Contingut |
Ubicació
L'edifici es va situar fora del nucli urbà , encara que molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles.
Història
Amb una capacitat per 15000 persones a l'Amfiteatre s'hi organitzaven dos tipus d'activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les lluites o caceres de feres (venationes). A més, l’Amfiteatre també era el lloc on s'ajusticiaven els condemnats a mort.
L'edifici és de planta el·lÃptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors.
Aixà mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d'alçada. Les grades o cà vea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l'edifici. S'han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.
L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogà bal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basÃlica de culte dedicada a aquests mà rtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romà nica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basÃlica paleocristiana.
Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l'Amfiteatre.
Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basÃlica de culte dedicada a aquests mà rtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romà nica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basÃlica paleocristiana.
La LÃ pida
El 10 de desembre de 1998 es va col·locar un bloc de pedra de forma irregular, a l'amfiteatre romà , en commemoració del cinquantenari de la Declaració Universal dels Drets Humans. A la cara davantera, curosament polida, hi posaren aquest text:
| « | En aquest amfiteatre,
on van morir molts innocents, Tarragona commemora els 50 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. 10 de desembre de 1998. | » |
Hom pot trobar poc encertada la utilització de l'espai de l'amfiteatre, i el paral·lelisme històric amb els que fa disset segles hi poguessin morir, ja fos en defensa de les seves idees, o senzillament, vÃctimes d'un de tantÃssim sistemes polÃtics opressors. A Tarragona, hi sofriren martiri els sants Fructuós, Auguri i Eulogi, i es sap d'altres amfiteatres i circs, entre ells el de Roma, on es varen matar a cristians, però és molt discutible que aquests fossin llocs habituals d'execucions. De fet, aquesta visió de la història podria haver estat influïda per la cinematografia hollywoodenca.
Ús del Amfiteatre romà en l' actualitat
L' amfiteatre romà és un dels indrets més visitats per els turistes que venen a Tarragona. El fet de que es mantingui en un bon estat fa que sigui un dels més atractius que és poden trobar actualment. A part de l'us com a indret turÃstic, s'ha aprofitat per realitzar en el mateix algunes activitats enmarcades dintre de les jornades romanes de "Tarraco Viva".
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Vegeu també
Enllaços externs
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
