Òmnium Cultural del Tarragonès
De TarracoWiki
| Ã’mnium | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||
Contingut |
Primeres NotÃcies
.jpg)
La primera notÃcia que es té de l'activitat d'Ã’mnium Cultural a Tarragona és una carta de qui en seria el seu primer president, Josep Anton Baixeras i Sastre, adreçada a la seu central de Barcelona i datada el 30 d'octubre de 1968. Recordem que Ã’mnium Cultural s'havia fundat set anys abans a Barcelona i que en aquell moment els pocs socis tarragonins que en formaven part no estaven constituïts en delegació. A la carta s'informa de la preparació d'una reunió de socis que hauria de desenvolupar-se al local del Club de Joves, situat llavors a la Baixada de la Peixateria. Ã’mnium Cultural de Barcelona va enviar-hi com a coordinador Frederic Roda, conegut director teatral. Dos anys més tard, el 1970, el nombre de socis era d'onze.
Fundació
Aixà doncs, el 24 d'abril de 1971 un grup de socis, en qualitat de promotors, es dirigien a Ã’mnium Cultural per tal de constituir-se formalment en delegació territorial. El secretari general de l'entitat a Barcelona, Joan Baptista Cendrós, es desplaçà a Tarragona per tal de concretar-ne l'organització i l'11 de maig de 1971 l'entitat acordava la creació de la delegació. L'à rea geogrà fica d'actuació abraçava els termes d'Altafulla, el Catllar, ConstantÃ, els Pallaresos, Perafort, la Riera de Gaià , Tarragona, Torredembarra i Vila-seca de Solcina. La junta provisional era formada pels mateixos promotors i presidida per Josep Anton Baixeras. Es destaquen com a membres més entusiastes en la creació i primeres accions de la delegació Gabriel Xammar, el notari Puig Salellas, Josep Sendra, Artur Bladé, M. Cuspinera, Ramon Marrugat i el mateix Baixeras, entre d'altres.
Durant el 1971 es va contractar un local provisional, per 10.000 pessetes anuals, als pares Caputxins, al número 103 de la llavors avinguda Comte de Vallellano. Es tractava d'un local molt petit que només permetia la instal·lació d'una Secretaria. Com a sala d'actes i reunions era usada la sala d'exposicions de la Llibreria de la Rambla, entitat, d'altra banda, molt compromesa en activitats catalanes i progressistes.
Aquell any l'entitat va concedir el seu primer ajut, es tractava d'una subvenció de 3.000 pessetes per al Centre Cultural de Torreforta, la meitat en metà l·lic i l'altra meitat en llibres per a la seva biblioteca. Hi havia en estudi la substitució d'aquest ajut per l'organització de classes de català . L'entitat ja col·laborava també en un programa setmanal a Rà dio Tarragona que consistia en un comentari del president Baixeras i en anuncis de cursos de català per correspondència. També hi havia contactes amb d'altres entitats ciutadanes del moment a banda de la Llibreria de la Rambla, el Club de Joves i el Casal TarragonÃ.
L'1 de desembre de 1971 se celebrava la primera assemblea de socis. N'hi assistiren setanta-dos. L'assemblea va aprovar la gestió de la junta provisional, la qual va passar a ser definitiva.
Les seus
Com s'ha esmentat, la delegació es va estatjar els primers anys a l'avinguda del Comte de Vallellano, 103. El gener de 1976 es va traslladar a un local de la Cooperativa Obrera, al carrer de Fortuny, 23. L'augment en el nombre d'activitats i especialment el fet d'haver de fer classes de català a adults va determinar el trasllat al carrer d'Apodaca, 3, 2n 1a, el novembre de 1978. Actualment la seu està ubicada a la Rambla Nova, 12, 1r 2a, des del setembre de l'any 1998.
Nit de Santa Llúcia
El 13 de desembre de 1972 Tarragona va ser la seu de la Nit de Santa Llúcia que organitza cada any Ã’mnium Cultural. La naixent delegació hi va tenir un paper important en el seu desenvolupament. Per primera vegada se celebrava fora de Barcelona. Els actes organitzats incloïen una exposició del llegat Josep Gramunt, al Pretori; una altra exposició sobre Materials per a una història de la premsa de Tarragona, al Museu Arqueològic; una lectura de poesia, a la Llibreria de la Rambla, amb Joan Oliver i Francesc Vallverdú; i la Nit Literà ria, a l'Hotel Imperial Tà rraco, on foren lliurats els premis Sant Jordi (a Avel·là ArtÃs Gener), Carles Riba (a Xavier Bru de Sala), VÃctor Català (a Josep Albanell), i Josep Maria Folch i Torres (a Maria Lluïsa Solà ).
Ensenyament del catalÃ
Durant anys, Òmnium Cultural del Tarragonès va assumir el paper de substituir l'acció de les institucions públiques pel que fa a l'ensenyament del català . És per això que els primers temps de l'entitat estan caracteritzats per una labor d'impuls, preparació, seguidament i subvenció de classes en català a les escoles, aviat amb l'ajut dels ajuntaments que en subvencionaven el professorat i el material. La posterior assumpció d'aquesta responsabilitat per part de la Generalitat de Catalunya no ens ha de fer oblidar la tasca d'aquells anys, més que meritòria, de fer arribar la nostra llengua als escolars en unes condicions molt més modestes que les actuals.
AixÃ, en el camp de l'ensenyament per a adults, fins a la creació del Centre de Normalització LingüÃstica, el 1989, Ã’mnium Cultural va ser l'encarregada de portar el pes de l'organització de cursos de llengua i cultura catalanes. Les primeres classes en català van ser obra bà sicament d'Artur Bladé i M. Cuspinera. Aquesta tasca d'ensenyament de la llengua segueix exercint actualment, en totes les seves modalitats (graus de coneixement de la llengua, cursos intensius, cursos de cultura, etc.), sempre amb notable èxit d'inscripcions. Aquesta acció durà a l'entitat fins a l'any 1997.
Altres activitats relacionades amb l'ensenyament del català i la normalització lingüÃstica han estat, entre d'altres: classes de gramà tica per correspondència (correcció d'exercicis), assessorament lingüÃstic i legal, correcció i traducció de textos, informació sobre escoles d'estiu i cursets diversos, edició i difusió d'adhesius, campanyes de recollida de signatures (NIF en català , català al món de la sanitat, seleccions esportives catalanes, TV3 al PaÃs Valencià ), adhesió a campanyes organitzades per d'altres entitats, ajuts i subvencions a activitats culturals (concursos literaris escolars, per a la Franja de Ponent, etc.).
Presència als mitjans de comunicació
El 1978 s'inicià una col·laboració al setmanari de repartiment gratuït Clà xon que consistia en un recull de totes les activitats culturals de la comarca previstes per a cada setmana. Era una forma de ser present, d'alguna manera, a totes les cases i de fer arribar a tots els ciutadans tant les activitats pròpies d'Òmnium com de la resta d'activitats ciutadanes. D'aquesta manera, la delegació feia una vegada més una labor de substitució. La progressiva normalització de les institucions faria que amb els anys cessés aquella iniciativa.
La presència de l'entitat a la vida ciutadana es va fer palesa també a les ones radiofòniques amb els espais El dit a la llaga, de Rà dio Tarragona, l'any 1977; El Balcó, també a la mateixa emissora, de 1981 a 1984, un espai d'entrevistes, col·laboracions literà ries i lliçons de català ; i, finalment, la col·laboració Qui té llengua a Roma va, dins l’espai Marinada, a Cadena 13, l'any 1984.
Premis literaris
Amb l'afany de promoure l'ús del català en el terreny literari, la delegació ha anat promovent, al llarg dels anys, diversos premis literaris.
El primer, potser el més entranyable per ser el més antic, tot i que no era el més important econòmicament, va ser el Domènec Guansé, adreçat als joves. Nasqué el 1978 com a Concurs Literari Juvenil i l'any següent adoptà ja el nom actual. Des de llavors i fins al 2004 es van convocar vint-i-una convocatòries i tenia quatre modalitats: prosa i poesia, i de 15 a 17 i de 18 a 20 anys.
Anys després s'hi van afegir els premis més importants: Ramon Comas i Maduell, de poesia; Pin i Soler, de narrativa, que en l'actualitat s'anomena Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler; Rovira i Virgili, d'assaig, que en l'actualitat s'anomena Premi de biografies, autobiografies, memòries i dietaris Rovira i Virgili; Ricard Opisso, d'historieta grà fica (convocat cinc vegades i ja desaparegut); Memorial Maria Antònia Mirambell, d'ensenyament (convocat només una vegada); i els darrers a incorporar-se Tinet, de narrativa curta per internet; i el premi de traducció Vidal Alcover.
Aquests premis es concedeixen en el transcurs d'unes nits literà ries (celebrades la primera el 1984 a Altafulla i les restants, des de 1991, a Tarragona), que han esdevingut unes festes equiparables en prestigi a les més importants del paÃs. Cal destacar que la nit literà ria de 1992 coincidà amb les XXIV Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. L'acte, presidit per Joaquim Xicoy, aleshores president del Parlament de Catalunya, revestà una especial brillantor.
Un conveni primer signat entre Ã’mnium i la Fundació Università ria de Tarragona i després entre Ã’mnium, l'Ajuntament de Tarragona i el Consorci per a la Normalització LingüÃstica ha permès que en els darrers anys s'hagi professionalitzat l'organització de la convocatòria i que la concessió dels premis hagi incrementat el seu prestigi. Actualment conformen, juntament amb d'altres premis de la resta d'organitzacions convocants, els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Guardons tarragonà de l’any – Premi el balco
El 1978 Ã’mnium va establir el guardó del Tarragonà Fidel, pensat com a reconeixement públic i popular a molts conciutadans per la tasca que han anat fent per a preservar els nostres valors històrics, culturals i socials. El primer guardonat fou l'inoblidable Josep Virgili i Sanromà (el jaio Virgili), impressor i bibliògraf tarragonÃ.
El 1988 passà a denominar-se Tarragonà de l'Any, Premi El Balcó, i se'n modificaren les bases per tal de premiar aquelles persones o institucions que es distingeixen al llarg del darrer any al servei del redreçament col·lectiu i de la projecció del nostre poble, per la seva activitat social, cultural, cientÃfica, esportiva, polÃtica, etc. L'acte d'homenatge es fa durant les festes de Santa Tecla i s'ofereix un sopar i un guardó del reconegut artista Marià Casas.
Entre ambdós guardons, s'han lliurat fins a l'any 2009 trenta-dues distincions entre persones i entitats.
Altres activitats
Entre les moltes activitats organitzades per la delegació destaquen, per la seva profusió i periodicitat, els cicles de conferències, les excursions que destaquen pel seu doble vessant cultural i recreatiu pels territoris vinculats amb Catalunya, actes culturals per l'11 de Setembre, cursos d'història de Catalunya, l'organització del Premi Sambori dins de la demarcació i que és un concurs de narrativa en català adreçat als centres educatius de primà ria i secundà ria, i el programa d'integració social anomenat Quedem? que crea un espai comú entre gent diversa per formar part activa de la societat que ens envolta.
Referències i fonts
- Els arxius de l'Entitat.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Ã’mnium (Usuari)
