Àliga

De TarracoWiki

L’Àliga és l'element del Seguicis Populars de Tarragona que representa la ciutat i, per això, és la més distinguida de totes les bèsties de Santa Tecla. En realitat, els ceremonials de les poblacions marcaven que en la gran majoria de casos únicament les ciutats i viles amb privilegis reials podien exhibir aquesta peça i els estava vetada a aquelles comunitats que no tenien aquest rang.

Contingut 1 Característiques 1.1 Element 1.2 Artistes 1.3 Iconografia 1.4 Música 1.5 Indumentària dels portadors 2 Referència històrica 3 Observacions 4 Moments recomanats 5 Vegeu També

Característiques

Element

Carcassa zoomòrfica sicellada en llautó sobre estructura de ferro. Pesa vuitanta quilos. És la imatge d’una monumental àliga daurada amb les ales desplegades.

Artistes

Antoni Mas, escultor; taller de joieria Blàzquez, corona.

Iconografia

Originàriament l’Àliga té un sentit religiós i va lligat a la figura de Sant Joan evangelista. Posteriorment assolirà un sentit de ciutadania, essent únicament autoritzada a les poblacions amb categoria de ciutat. La corona comtal correspon al primitiu compte de Tarragona Ramon Bordet – segle XII – a qui el bisbe Oleguer va nomenar “príncep de Tarragona, guerrer i baró venerable”, però que oficialment ostentava la dignitat de compte.

Música

Banda de música.

Indumentària dels portadors

Pantalons de to daurat per a simular les arpes de l’àliga i una camisa elegant blanca. Disseny de Teresa Alcañiz i sastreria Ambrós.

Referència històrica

La primera notícia és de l’any 1531, quan era portada per la Confraria de Sant Eloi dels ferrer i platers. A partir del 1588 va quedar en propietat dels primers. Perviu fins el 1851, fruit de la crisi gremial que es viu durant la primera meitat del XIX. Recuperada l’any 1986 per iniciativa del Ball de Diables de Tarragona.

Les primeres referències a la nostra Àliga cal cercar-les el 1531, moment en què comença a sortir al carrer portada per la Confraria de Sant Eloi dels ferrers i argenters. Aquesta confraria era de nova implantació i, segons Joan Saltvat i Bové -que féu un acurat estudi històric sobre la bèstia-, es creà en separar-se de la dels fusters. En produir-se la divisió posterior d'argenters i ferrers el 1588, els documents especifiquen ben clarament que l'Àliga quedà en poder dels ferrers. Ja des de 1580 l'especial distinció de l'entremès possibilità que el Capítol catedralici permetés de guardar la bèstia dins la Seu. No obstant això, el 1592 es produeixen incidents entre l'església i els portadors i ciutadans en intentar impedir alguns càrrecs religiosos la participació de l'Àliga en les festes, sense que reeixís la negativa.

La presència de l'Àliga dins del Seguici continua fins a 1804. Des d'aleshores fins a 1846 no trobem cap altra notícia. Hom ha especulat sobre la desaparició temporal de l'entremès, però sense aportar proves. El fet és que l'Àliga solament perviurà fins a 1851, tot coincidint amb l'extinció del Gremi de ferrers que la gestionava.

L'Àliga fou recuperada el 1986 emprant la mateixa fórmula mixta usada amb el Drac, ara entre el Ball de Diables i l'Ajuntament. La peça és una magnífica obra escultòrica cisellada per Antoni Mas en llautó damunt una estructura de ferro, portada únicament per un home. La corona que duu al cap és obra del Taller de Joieria Blázquez. Hom té notícies que antigament ballava dues danses que posaven punt i final a la festa. En l'actualitat executa un sol ball, amb melodia composada per Maria del Pilar Ramon, Joan Ignasi Ferrer i Maria del Carme Domingo, que únicament és realitzat a la Plaça de la Font. Durant les cercaviles balla també al so de dues marxes específiques, a més de diversos pas-dobles.

Observacions

L’expressivitat i el valor artístic d’aquesta peça són elevadíssims. Les tècniques de construcció utilitzades són el resultat del saber de l’ofici de ferrer aplicada a l’art. Una peça del segle XX sicellada segons els mètodes més artesans amb una concepció moderna de l’art.

Moments recomanats

Dia 21 de setembre dins el marc de les Festes de Santa Tecla, a la nit, baixada des de la plaça de les Cols a l’Ajuntament; dia 23, al migdia, ball a la Plaça de la Font; i per la nit la baixada de les escales de la Catedral de Santa Maria.

Vegeu També

• Ball de Diables